INTRODUCCIÓ

Sumari: 1) Els màrtirs, avui; 2) Martiri i amor; 3) Martiri i unió social; 4) Martiri i testimoni; 5) Gran beatificació

1) Els màrtirs, avui

Quan avui en dia l’Església catòlica diu que algú és un màrtir cristià, què vol dir amb això? Donem de la resposta a aquesta pregunta unes primeres pinzellades.

Per tal que algú sigui declarat màrtir cristià és del tot necessari que li hagin suprimit la vida. Però, a més a més, el màrtir cristià que pateix la violència que es fa contra la seva pròpia persona és, també, una persona que no lluita físicament contra els altres. Si un sant morís lluitant, avui en dia no el declararien màrtir. Així veiem màrtirs cristians que fan un petó als que els porten a matar, els abracen i preguen per ells. Com Crist, el màrtir cristià és pacífic, no lluita, és bondat i amor. En una paraula: pau i bé.

No és màrtir cristià el que és assassinat per raons econòmiques, per exemple perquè és ric. Aquest podria ser sant o no ser-ho, però no un màrtir. No és tampoc màrtir cristià aquell a qui maten per raons polítiques. Aquest podria ser un sant o no ser-ho, però mai seria declarat màrtir. Així, doncs, la declaració de màrtir cristià ni té res a veure amb l’economia ni tampoc amb la política. Per ésser màrtir cristià és necessari que el matin per odi a la fe. El màrtir dóna la seva vida per Crist!

2) Martiri i amor

Si hi hagués màquines que retratessin el cor i féssim la fotografia del martiri de Crist, què hi trobaríem? La foto seria la d’un gran foc. És l’incendi d’amor del cor del bon Jesús. El cor martiritzat del diví Mestre és l’amor més gran. Ens ha estimat fins a l’extrem, fins a donar la vida per nosaltres.

Mai no entendrem el que són els màrtirs cristians si no hi sabem veure persones que moren estimant. La foto del màrtir cristià és també l’amor intens, l’amor màxim. El màrtir cristià és, doncs, ni més ni menys que una participació i reflex meravellós de l’amor preciós de Crist.

El Concili Vaticà II (LG 42) ens ho diu: “Donat que Jesús, el Fill de Déu, va manifestar el seu amor donant la seva vida per nosaltres, ningú no té més gran amor que el que dóna la seva vida per Ell i pels seus germans (...). Doncs bé, alguns cristians (...), van ésser cridats (...) a donar aquest suprem testimoni d’amor (...). Per tant, el martiri, en què el deixeble s’assembla al Mestre, (...) és estimat per l’Església com (...) la suprema prova d’amor”.

3) Martiri i unió social

Sempre en la història humana hi ha llums i ombres. A més, sabem que hi ha ferides que no es curen per si soles ni sense humanitat. Per exemple, si un nen petit es fa mal i queda sol, plora desconsoladament, però si hi ha allí la seva mare, li cura a petons les ferides i queda solucionat el seu problema.

Ja que en la societat sempre poden brollar ombres, una gran concòrdia no és fàcil. Per a aconseguir-la no n’hi ha prou amb paraules, fan falta també testimonis. Crist i els màrtirs cristians es troben en aquesta línia: medicina per a curar les ferides socials.

Crist va patir maltractaments i un dolor molt gran. Però la seva llum i el seu amor han estat més forts que la nit fosca del mal. La seva resposta a l’odi no ha estat la del lleó sinó la de l’heroic anyell que amb amor uneix i venç el mal amb el bé.

Així, doncs, l’exemple de Crist, màrtir, crea ponts d’unió i de concòrdia social. Per la mateixa raó, els màrtirs cristians, imitadors de Crist, representen una medicina per a superar les ombres, força d’unió i de reconciliació social. En conseqüencia, per a la bona convivència social necessitem recordar a homes heroics com aquests.

4) Martiri i testimoni

Ja la paraula grega màrtir vol dir ‘testimoni’. No hi ha assassinat que sigui màrtir cristià si no hi ha testimoniatge cristià. També els confessors de la fe han patit molt per testimoniar la fe, però no han donat la vida, no són màrtirs.

El màrtir és aquell testimoni que per raó del seu testimoniatge cristià dóna la vida. Per a ser proclamat màrtir cristià és necessari haver estat assassinat sense resistència i, al mateix temps, que la donació de la pròpia vida hagi estat en testimoni de la fe cristiana.

El màrtir, doncs, és una carta escrita amb la pròpia sang i alhora una torxa de llum que testimonia la veritat de la fe.

Aquell cristià que posat davant l’alternativa de renegar la fe o morir prefereix la mort i és, doncs, assassinat, ha donat la seva vida per Crist, ha mort com Crist, és realment un màrtir. Qui dóna la vida per no blasfemar o per defensar la seva castedat o per no ser idòlatra o per no negar la seva fe en la divinitat de Crist... és màrtir.

El màrtir cristià ha preferit l’amor a Crist a tot el que té, tot ho ha donat per Crist. El màrtir cristià és una gran llum d’amor que ha preferit morir abans que negar a Jesucrist.

5) Gran beatificació

Quasi mil màrtirs d’Espanya del segle XX estan ja beatificats: ja n’hi havia 468 de beatificats i 11 de canonitzats: el dia 28-10-2007 en van beatificar 498 més –28 d’aquests relacionats amb la nostra diòcesi-. I) 2 naturals de la diòcesi: Josep Cesari i Mercadal, FMS, i Josep Tristany i Pujol, OCD. II) 14 martiritzats en la diòcesi: a) 12 carmelites (O. Carm.) agafats a Tàrrega i martiritzats al Clot dels Aubins de Cervera: Ángel M. Prat i Hostench; Eliseu M. Maneus i Besalduch; Gabriel Escoto i Ruiz; Ginés Garre i Egea; Josep Solé i Rovira; Joan M. Puigmitjá i Rubió; Joan Prat i Colldecarrera; Lluís Fontdecava i Quiroga; Manel Serrano i Buj; Miquel M. Soler i Sala; Pere Dorca i Coromina i Pere Ferrer i Marín i b) 2 germans de les Escoles Cristianes de La Salle FSC: Antoni Tost i Llavería i Narcís Serra i Rovira. III) Altres 12 que han cursat estudis o exercitat el ministeri en la diòcesi: a) 9 FSC: Josep M. Aragonés; Josep Lluís Carrera Comas; Fèlix España i Ortiz; Josep Figueras i Rey; Ruperto García i Arce; Antoni Jaume i Secases; Jaume Mases i Boncompte; Antoni Serra i Hortal; Josep Trilla i Lastra; b) 1 de O. Carm.: Àngel Presta i Batlle; y c) 2 Carmelites Missioneres: Francesca Pons i Sardà i Teresa Subirà i Sanjaume. Els 28 nous beats màrtirs estàn relacionats amb Balsareny, Berga, Cervera, Mollerussa, Puig-Reig i Tàrrega.