Sumari: 0) Tàrrega-Cervera: Martiri de 12 carmelites; 1) Beat P. Ángel M. Prat; 2) Beat P. Eliseu M. Maneus; 3) Beat P. Anastasi M. Dorca ; 4) Beat P. Eduard M. Serrano; 5) Beat fra Pere M. Ferrer; 6) Beat fra Andreu M. Solé; 7) Beat fra Miquel M. Soler; 8) Beat fra Joan M. Puigmitjà; 9) Beat fra Pere-Tomàs M. Prat; 10) Beat fra Eliseu M. Fontdecava; 11) Beat fra Josep M. Escoto; 12) Beat fra Elies M. Garre.
0) Tàrrega-Cervera: Martiri de 12 carmelites
A Tàrrega hi havia un convent de carmelites que era alhora noviciat i centre d’estudis religiosos. Aquests carmelites ja van sofrir algunes accions anticlericals abans de la guerra, però amb l’arribada d’aquesta van haver d’abandonar el seu convent per anar a refugiar-se en cases amigues de la localitat. Eren el P. Dorca, de la comunitat d’Olot, i els 12 carmelites de la comunitat targuerina –4 sacerdots, 5 clergues amb professió simple, més 1 profés no sacerdot i 2 novicis-. Encara que la situació era preocupant, tenien promesa de les autoritats de què no els passaria res. Però, com que els dies 26 i 27 de juliol van ser incendiats altars i imatges sagrades de la ciutat, els carmelites aconseguiren salconduits per a tots ells menys per al P. Joaquim M. Codinachs, pare carmelita vell i malalt.
Els carmelitas, amb els salconduits, es dirigiren cap a l’estació de tren de Tàrrega. A mesura que anaven arribant eren detinguts ja que sembla ser que els salconduits estaven marcats. Així, van aconseguir detenir-ne a 11 d’ells. D’allí els van portar al Comitè local. Faltava el P. Serrano, però van aconseguir detenir-lo a la casa on es trobava. Aleshores pensaren que ja els tenien tots, ja que la comunitat era de 12. Carregaren els 12 carmelites en un camió i anaren cap a Cervera, lliurant-los al Comitè d’aquesta ciutat. Després els portaren al Clot dels Aubins (Cervera), on lligats de 2 en 2 els assassinaren a tots 12. Van ser llançats a un femer, ruixats amb gasolina i totalment cremats. Després, al cafè, els que els assassinaren, explicaren els fets. Digueren que els religiosos es resistiren a què els hi prenguessin el santcrist que portaven i que en donar-los la mort algunes de les víctimes cridaren: “Visca Crist Rei!”. També digueren que els carmelites els van dir que els perdonaven. Molta gent va veure en aquells dies com cremaven els 12 carmelites de Tàrrega. Les restes dels màrtirs es troben en l’Església del Carme de Tàrrega. Tots 12 herois de la fe han estat beatificats a Roma el dia 28-10-2007.
1) Beat P. Àngel Maria Prat i Hostench (n. Banyoles (Pla de l’Estany), 1898; m. Clot dels Aubins (Cervera), 29-07-1936)
Després d’estudiar a Banyoles, va rebre la seva formació carmelitana a Olot (1908), Onda y Caudete. Professió religiosa simple (1912) i solemne (1916), ordenació sacerdotal (Girona, 1918). Destins: Seminari Menor carmelità d’Olot, d’on fou rector de 1923 a 1926, prior d’Olot (1926 i 1932), prior de Tàrrega (1929; 1933-1936) i director del Centre de Propaganda de l’Orde a Catalunya (1935-1936).
Bon religiós, observant i obedient. D’acord amb el seu carisma era predicador molt devot de la Mare de Déu. Era home de fe, piadós i apostòlic. Fou estimat de tots pel seu tarannà paternal, caritatiu, bondadós, acollidor, abnegat i alegre.
Detingut amb d’altres religiosos i conscient que els portaven cap a la mort, va dir: “Doneu-me a mi totes les morts que vulgueu, però deixeu aquests pobres joves”. Una vegada ja al lloc del martiri, Clot dels Aubins de Cervera, va encoratjar els seus companys a ser màrtirs, fidels a Crist fins al mateix martiri. Ell fou l’últim màrtir en el martiri col•lectiu dels carmelites a Cervera. (Cf. Tàrrega-Cervera: Martiri de 12 carmelites). Va morir màrtir al crit de “¡Viva Crist Rei!”. Tenia 38 anys d’edat i 24 de vida religiosa. Beatificació: Roma, 28-10-2007.
2) Beat P. Eliseu Maria Maneus i Besalduch (n. Sant Mateu (Castelló), 1896; m. Clot dels Aubins (Cervera), 29-07-1936)
Formació religiosa carmelitana: Olot (1910), Onda i Caudete. Professió religiosa simple (1915) i solemne (1919), ordenació sacerdotal (Orihuela, 1921). Destins: Onda, Brasil (1921), Barcelona i com a mestre de novicis a Tàrrega (1934-36).
Era un sant religiós, molt obedient i observant, gran devot de la Verge Santíssima. Era molt piadós i de fe viva. Vivia un amor apassionat a Déu i al proïsme. El seu desig era “Reunir un bon grup de persones dedicades a l’Amor assedegat de cors”. Molt devot de l’Eucaristia, el 06-10-1934 es va jugar la vida per salvar la Sagrada Eucaristia de les possibles profanacions d’uns incendiaris. Pregava llargues estones junt a Jesús sagramentat. Les seves devocions preferides eren la de la presència real del Santíssim Sagrament de l’Altar i la de Jesús crucificat. Bondadós, pacífic, humil, molt senzill, jovial, laboriós i molt servicial, és feia estimar.
El seu ideal, des de molt jove, era ser màrtir. Quan el van detenir va animar als seus companys a sofrir-ho tot per Crist. Va patir el martiri col•lectiu dels carmelites a Cervera (Cf. Tàrrega-Cervera: Martiri de 12 carmelites). Va morir al crit de “¡Viva Crist Rei!”. Tenia 40 anys i 24 de vida religiosa. Beatificació: Roma, 28-10-2007.
3) Beat Dr. P. Anastasi Maria Dorca i Coromina (n. Sta. Margarida de Rianya (La Garrotxa), 1907; m. Clot dels Aubins (Cervera), 29-07-1936)
Estudis religiosos carmelitans: Olot (1922), Onda, Caudete, Ntra. Sra. de l’Henar (Segòvia) i Roma. Professió religiosa simple (1925) i solemne (1928), ordenació sacerdotal (Roma, 1931). A Roma es doctorà en Teologia. Destins: Cracòvia (Polònia) i com a professor de teologia i prefecte d’estudiants a Olot.
Bon religiós carmelita, observant, obedient, piadós i devot de l’Escapulari del Carme. Destacava pel seu amor a l’estudi i a les ànimes. Aquest religiós - escriptor, amable i humil, era alhora valent en la defensa de la fe que salva: “Hem de tenir fortalesa per defensar privadament i públicament la nostra fe”. En particular, amb una sana sociologia i defensant la doctrina social de l’Església, seguint la doctrina pontifícia, procurava el bé d’obrers i pobres.
L’any 1936 va predicar les Festes del Carme a Tàrrega. Allí va ser detingut. Va morir confessant la seva fe. Fou màrtir en el martiri col·lectiu dels carmelites a Cervera. (Cf. Tàrrega-Cervera: Martiri de 12 carmelites). Va morir màrtir al crit de “¡Viva Crist Rei!”. Tenia 29 anys i 11 de vida religiosa. Beatificació: Roma, 28-10-2007.
4) Beat P. Eduardo Maria Serrano i Buj (n. Villarluengo (Terol), 1912; m. Clot dels Aubins (Cervera), 29-07-1936)
Estudis carmelitans: Olot (1923), Onda, Caudete, Roma. Professió religiosa simple (1928) i solemne (1935), ordenació sacerdotal (1935). Destins: Olot, professor de teologia a Tàrrega (1935-1936).
Personalitat molt humana, senzilla, tranquil·la, alegre, melòmana i comunicativa. Bon religiós carmelita, de molta vida interior, home d’estudi i d’oració. Molt eucarístic i molt marià. Tenia bondat i voluntat ferma. Era servicial, abnegat i apostòlic.
Tenia l’ideal de ser màrtir. Així, per exemple, l’any 1932 demanava la “ciència perquè coneixent més la veritat sapiguem defensar-la, si cal amb la sang”. Quant el van detenir a la casa on estava amagat, no va oposar resistència. Fou màrtir en el martiri col·lectiu dels carmelites a Cervera. (Cf. Tàrrega-Cervera: Martiri de 12 carmelites). Va morir màrtir al crit de “¡Viva Crist Rei!”. Tenia 24 anys i 8 de vida religiosa. Beatificació: Roma, 28-10-07.
5) Beat fra Pere Maria Ferrer i Marín (n. Mataró (Maresme), 1909; m. Clot dels Aubins (Cervera), 29-07-1936)
Després d’una formació inicial i d’activitats caritatives, va realitzar els seus estudis carmelitans a Olot (1932) i a Tàrrega (1934-1936). Religiós profés l’any 1935.
Bon religiós carmelita, obedient, observant, auster. Bondadós i amb domini de sí mateix, humil, amb gran fe i caritat. Persona de molta oració –Jesús era el seu Estimat-, penitent i apostòlica. Tenia especial devoció a la Sagrada Eucaristia i a la Mare de Déu del Carme. Exigent amb sí mateix, era condescendent i servicial amb els altres. Molt caritatiu, s’interessava pel bé integral de les persones, tant material com espiritual.
El P. Xiberta els va recordar a ell i els seus companys a l’exhortació prèvia a la professió religiosa, que “en aquelles circumstàncies demanar la professió equivalia a demanar la corona del martiri”. Però, fra Pere estava disposat a morir per al seu Estimat i moltes vegades havia dit: “Si Déu em demana la vida de bon grat la hi donaré. No hi ha glòria més gran que donar la vida per Ell”. Fou màrtir en el martiri col•lectiu dels carmelites a Cervera. (Cf. Tàrrega-Cervera: Martiri de 12 carmelites). Va morir màrtir al crit de “¡Viva Crist Rei!”. Tenia 27 anys i un any de vida religiosa. Beatificació: Roma, 28-10-2007.
6) Beat fra Andreu Maria Solé i Rovira (n. Vendrell (Baix Penedès), 1918; m. Clot dels Aubins (Cervera), 29-07-1936)
Formació religiosa carmelitana: Olot (1928), Vila-real (Castelló) i, finalment, a Tàrrega, fent l’any 1935 la seva professió religiosa.
Bon religiós carmelita. Encara que jove, era ja una persona molt madura i molt virtuosa. Persona bondadosa, piadosa i mortificada. Mentre que al treball era de posat recollit, als esbarjos demostrava posseir bon humor. En l’àmbit acadèmic era el més destacat dels novicis. “Cap dia no es presentava a classe sense saber la lliçó i sense els temes preparats”. Sobre l’aprenentatge de la doctrina cristiana en deia el següent: “Recorda que el llibre principal sense el qual no pots saber ni complir el fi pel qual hem estat creats és el catecisme”.
Fra Andreu va dir que si fos necessari donaria la seva vida per Crist, i que mai apostataria de la seva fe i de la seva condició religiosa. Aquells 12 carmelites de la comunitat de Tàrrega estaven tant ben disposats al martiri que fins i tot portaven la tonsura clerical recent. Fou màrtir en el martiri col•lectiu dels carmelites a Cervera. (Cf. Tàrrega-Cervera: Martiri de 12 carmelites). Morí màrtir al crit de “¡Viva Crist Rei!”. Tenia 18 anys i un any de vida religiosa. Beatificació: Roma, 28-10-2007.
7) Beat fra Miquel Maria Soler i Sala (n. Olot (Girona), 1919; m. Clot dels Aubins (Cervera), 29-07-1936)
Formació religiosa carmelitana: Vila-real (1929), Olot, i finalment a Tàrrega, on l’any 1935 va fer la professió religiosa simple.
Carmelita exemplar, molt marià i de vocació provada. Bondadós, de caràcter ferm, constant, alegre, d’excel·lents dots musicals, comunicatiu i jovial. Estudiant piadós i aplicat.
Dispersada la comunitat, ell i fra Pere Maria Ferrer demanaren permís per marxar a peu, camp a través, i incorporar-se a les seves famílies. Van acceptar dòcilment la denegació d’aquest permís, quedant-se al domicili on estaven acollits. Renunciaren doncs per obediència al que pensaven que podria ser la seva salvació. Fou màrtir en el martiri col·lectiu dels carmelites a Cervera. (Cf. Tàrrega-Cervera: Martiri de 12 carmelites). Morí màrtir al crit de “¡Viva Crist Rei!. Tenia 17 anys i un any de vida religiosa. Beatificació: Roma, 28-10-2007.
8) Beat fra Joan Maria Puigmitjà i Rubió (n. Olot, 1919; m. Clot dels Aubins (Cervera), 29-07-1936)
Formació religiosa carmelitana: Vila-real (1929), Olot i finalment a Tàrrega, on l’any 1935 va tenir lloc la seva professió religiosa simple.
Estava feliç de ser religiós: “sóc feliç i estic molt content!”. Religiós carmelita molt fidel, de consciència recta i bon cor, de geni fort i alhora candorós i senzill. Estudiant piadós, aplicat i diligent.
Estava disposat a ser màrtir. El 14 de juliol de 1936 va escriure: Si és necessari vessar la sang, ho faré. Fou màrtir en el martiri col·lectiu dels carmelites a Cervera. (Cf. Tàrrega-Cervera: Martiri de 12 carmelites). Morí màrtir al crit de ¡Viva Crist Rei!. Tenia 17 anys i un any de vida religiosa. Beatificació: Roma, 28-10-2007.
9) Beat fra Pere-Tomàs Maria Prat i Colldecarrera (n. Vall de Vianya (La Garrotxa), 1919; m. Clot dels Aubins (Cervera), 29-07-36)
Formació religiosa: Vila-real (1931), Olot, Tàrrega (1934-1936). A Tàrrega va estudiar el primer any de filosofia (1935-1936) i va fer la seva professió religiosa (1935).
Bon religiós carmelita. Era bondadós. Persona piadosa i molt devota del Santíssim Sagrament de l’Altar. Sempre content i alegre, expansiu. Era un estudiant aplicat i a més a més traçut per als treballs manuals.
Fou màrtir en el martiri col·lectiu dels carmelites a Cervera. (Cf. Tàrrega-Cervera: Martiri de 12 carmelites). Morí al crit de ¡Viva Crist Rei!. Tenia 16 anys i un any de vida religiosa. Beatificació: Roma, 28-10-2007.
10) Beat fra Eliseu Maria Fontdecava i Quiroga (n. Portbou (Alt Empordà), 1881; m. Clot dels Aubins (Cervera), 29-07-1936)
L’any 1934 va ingressar a l’Orde del Carme. Rebé la seva formació religiosa carmelitana a Tàrrega, on professà l’any 1935. Fou el cuiner i l’almoiner de la comunitat.
Era parent de Fernando Casares Quiroga, que va ser president del Consell de Ministres, i també del cardenal Quiroga Palacios. Bon religiós i molt devot de la Verge Santíssima. Un home franc i de bon tracte, afable i simpàtic. La seva innata humilitat l’inclinava a les feines més humils. Laboriós, abnegat i servicial.
Fou màrtir en el martiri col·lectiu dels carmelites a Cervera. (Cf. Tàrrega-Cervera: Martiri de 12 carmelites). Morí al crit de ¡Viva Crist Rei!. Tenia 45 anys i un any de religiós profés. Beatificació: Roma, 28-10-2007.
11) Beat fra Josep Maria Escoto i Ruiz (n. Aguacaliente (Mèxic), 1878; m. Clot dels Aubins (Cervera), 29-07-1936)
El seu nom de pila era Gabriel. L’any 1926, a l’edat de 48 anys es va casar amb Rosa Orozco Morales. Després, els dos cònjuges, de comú acord, decidiren abraçar la vida religiosa. L’any 1935, obtingueren l’indult apostòlic per a poder acomplir el seu propòsit. Ella va fer-se religiosa i ell va ingressar com a religiós carmelita.
Formació religiosa carmelitana: Postulant a Tàrrega (1935) i Olot (1935), novici a Tàrrega (1935-36). El seu ideal era arribar a la professió religiosa i consagrar-se a Déu, però va morir dos mesos abans de poder fer la seva professió.
Era una persona d’ànima madura. Bon religiós. Es dedicava a les feines més humils com escombrar, rentar plats,... Humil i senzill. Vivia molt content de ser religiós carmelita. El seu tarannà era dolç, somrient i amable. Piadós, fervorós i recollit. Va sol·licitar tenir diàriament una hora extraordinària d’adoració davant del Sagrari.
En el moment del martiri encoratjava els seus companys a ser màrtirs. Fou màrtir en el martiri col•lectiu dels carmelites a Cervera. (Cf. Tàrrega-Cervera: Martiri de 12 carmelites). Morí al crit de ¡Viva Crist Rei!. Màrtir a l’edat de 58 anys i deu mesos de noviciat. Beatificació: Roma, 28-10-2007.
12) Beat fra Elies Maria Garre i Egea
(n. Lorca (Múrcia), 1909; m. Clot dels Aubins (Cervera), 29-07-1936)
La seva vocació religiosa va ser una vocació provada perquè va tenir l’oposició de la seva família que temia la inseguretat que hi havia per als religiosos en aquells temps. Però ell va sortí d’amagat de casa seva i va ingressar a l’Orde Carmelita. Tenia aleshores 25 anys d’edat. Va rebre la seva formació religiosa carmelitana a Barcelona, Olot i també a Tàrrega, on va arribar-hi el dia 27-04-1936 per començar el seu noviciat.
De figura física agradable, era també polit i elegant, de bones maneres i exquisida sensibilitat. Aquest bon religiós era piadós i amic de la solitud.
Dispersada la comunitat carmelitana de Tàrrega, fra Elies Maria va demanar permís per anar a casa seva. Va acceptar dòcilment la denegació d’aquest permís, quedant-se al domicili on estava acollit. Va renunciar doncs per obediència a allò que pensava que podia ser la seva salvació. Fra Elies Maria va ser màrtir en el martiri col•lectiu dels carmelites a Cervera. (Cf. Tàrrega-Cervera: Martiri de 12 carmelites). Morí al crit de ¡Viva Crist Rei!. Màrtir a l’edat de 27 anys i dos mesos i mig de noviciat. Beatificació: Roma, 28-10-2007.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada