Dr. Josep Maria Montiu i de Nuix, pvre
Notari per als màrtirs de la diòcesi de Solsona

PANORÀMICA DE SOLSONA I 28 BEATS MÀRTIRS (ROMA, 28-10-2007).

ORDE DEL CARME, CARMELITES DESCALÇOS, CARMELITES MISSIONERES, GERMANS DE LES ESCOLES CRISTIANES, GERMANS MARISTES.

TÀRREGA (15), CERVERA (12), BERGA (6), MOLLERUSSA (3), BALSARENY (2), PUIG-REIG (1), SU (1)

PRÒLEG

El dia vint-i-vuit d’octubre de dos mil set al Vaticà foren beatificats quasi cinc-cents màrtirs d’Espanya. Alguns dels beatificats tenien molta relació amb la nostra diòcesi: Carmelites del Seminari de Tàrrega i el P. Dorca, també de l’Orde del Carme. Aquests dotze religiosos, detinguts a Tàrrega, van rebre el martiri a Cervera.

És important constatar el fet que també alguns dels nous beats són fills de la diòcesi, concretament de Puig-reig i de Su. D’altres van rebre el martiri a Balsareny, localitat de la nostra diòcesi que aleshores pertanyia a la diòcesi de Vic. D’altres van residir de manera significativa durant una temporada a Berga, Mollerussa i Tàrrega. És bo recordar que els nous beats màrtirs pertanyien a congregacions ben antigues i arrelades als nostres pobles: Carmelites de l’Antiga Observança, la dels Carmelites Descalços, la de les Carmelites Missioneres, la dels Germans de les Escoles Cristianes i la dels Germans Maristes. En total són vint-i-vuit nous beats màrtirs relacionats amb la nostra diòcesi. Concretament: quinze d’ells amb Tàrrega, dotze amb Cervera, sis amb Berga, tres amb Mollerussa, dos amb Balsareny, un amb Puig-reig i un amb Su.

Amb motiu de la beatificació diverses congregacions religioses han organitzat actes de culte als nous beats i han fet algunes publicacions amb la finalitat de donar a conèixer el seu testimoni heroic de fe cristiana, d’amor i de bondat. Jo mateix, he recordat l’exemple i l’actualitat del seu testimoniatge en la meva comunicació pastoral “Els nostres màrtirs”.

Com va dir-nos el Sant Pare Benet XVI avui, més que mai, és necessari proposar l’exemple dels màrtirs cristians a les noves generacions. A la diòcesi de Solsona, a més de celebrar als ja beatificats, cal continuar l’esforç i el treball entusiasta de recerca per aconseguir que sacerdots seculars, d’altres religiosos i també laics puguin, en un futur, arribar a ser declarats beats màrtirs.

El present escrit de Mn. Josep Maria Montiu, que ara presento, té dos objectius: 1) posar a l’abast de tothom una idea global sobre els nous beats màrtirs i la seva beatificació, indicant les fonts, elaborades per les congregacions religioses corresponents, i la bibliografia on es pot completar la informació i 2) recordar la necessitat de recollir els testimonis sobre aquells sacerdots seculars i laics, testimonis de la fe i possibles màrtirs.

+ Dr. Jaume Traserra, Bisbe de Solsona

Advertència inicial i fonts utilitzades i altra bibliografia

ADVERTÈNCIA INICIAL

El present treball només pretent ser un recull d’informacions facilitades per les congregacions religioses dels carmelites descalços, dels carmelites de l’Antiga Observança, de les Carmelites Missioneres, dels Germans de les Escoles Cristianes i dels Germans Maristes. A ells el meu agraïment per la seva sol·licitud i disponibilitat per a poder conèixer els seus beats màrtirs.


FONTS UTILITZADES I ALTRA BIBLIOGRAFIA

- LÓPEZ-MELÚS, R. M. Dieron razón de su fe. Diecisiete mártires del Carmelo de Cataluña, Edita: Provincia carmelita de Cataluña, Gráficas Onda, Barcelona 2007, 302 pp.

- COLLDECARRERA, J. Màrtirs carmelites de Catalunya del segle XX, Edita: Pares Carmelites de Catalunya, Olot 2007, 64 pp.

- CONFERENCIA EPISCOPAL ESPAÑOLA, Quiénes son y de dónde vienen. 498 mártires del siglo XX en España, Edice, Madrid 2007, 524 pp. (Edita: María Encarnación González Rodríguez).

- BADIA-TORRAS, L. Carmelites de l’Antiga Observança, en IDEM, Martirologi solsoní, Ed. Claret, Barcelona 1988, 384 pp. (Edita: Delegació de Mitjans de Comunicació Social de la Diòcesis de Solsona).

- Dr. NOVELL-BALAGUERÓ, J. La Parròquia i la vida religiosa de Tàrrega. Segle XX, I: 1900-1939, Anfigraf, Tàrrega 2003, 311 pp. (Edita: Parròquia de Santa Maria de l’Alba de Tàrrega).

- SEGÚ-ROYA, J. M. Hermanos mártires del proceso de Barcelona y Valencia. Distrito de Cataluña, Edita Germans de les Escoles Cristianes, Barcelona 1999, 222 pp.

- Lucas de San José Tristany i Pujol. Rasgos biográficos y bibliografía (1872-1936), en “Archivum Bibliographicum Carmeli Teresiani” 35 (Roma 1998) 227-312.

- CORREDERA-GUTIÉRREZ, E. Páginas de historia marista. España 1936-1939, Edelvives, Barcelona 1977, 959 pp.

- MORAL-BARRIO, J. J. Vidas entregadas. Martirologio marista de España. Instituto de Hermanos Maristas, Edelvives, Zaragoza 1977, 823 pp.

- BARRIUSO-MARTÍNEZ, T. Hermano Laurentino, marista (1881-1936). Mártir de la Escuela Católica, Edelvives, Zaragoza 2003, 356 pp.

- ALVAREZ, T. Cuatro carmelitas misioneras, Imprenta Monte Carmelo, Burgos 1994, 50 pp.

INTRODUCCIÓ

Sumari: 1) Els màrtirs, avui; 2) Martiri i amor; 3) Martiri i unió social; 4) Martiri i testimoni; 5) Gran beatificació

1) Els màrtirs, avui

Quan avui en dia l’Església catòlica diu que algú és un màrtir cristià, què vol dir amb això? Donem de la resposta a aquesta pregunta unes primeres pinzellades.

Per tal que algú sigui declarat màrtir cristià és del tot necessari que li hagin suprimit la vida. Però, a més a més, el màrtir cristià que pateix la violència que es fa contra la seva pròpia persona és, també, una persona que no lluita físicament contra els altres. Si un sant morís lluitant, avui en dia no el declararien màrtir. Així veiem màrtirs cristians que fan un petó als que els porten a matar, els abracen i preguen per ells. Com Crist, el màrtir cristià és pacífic, no lluita, és bondat i amor. En una paraula: pau i bé.

No és màrtir cristià el que és assassinat per raons econòmiques, per exemple perquè és ric. Aquest podria ser sant o no ser-ho, però no un màrtir. No és tampoc màrtir cristià aquell a qui maten per raons polítiques. Aquest podria ser un sant o no ser-ho, però mai seria declarat màrtir. Així, doncs, la declaració de màrtir cristià ni té res a veure amb l’economia ni tampoc amb la política. Per ésser màrtir cristià és necessari que el matin per odi a la fe. El màrtir dóna la seva vida per Crist!

2) Martiri i amor

Si hi hagués màquines que retratessin el cor i féssim la fotografia del martiri de Crist, què hi trobaríem? La foto seria la d’un gran foc. És l’incendi d’amor del cor del bon Jesús. El cor martiritzat del diví Mestre és l’amor més gran. Ens ha estimat fins a l’extrem, fins a donar la vida per nosaltres.

Mai no entendrem el que són els màrtirs cristians si no hi sabem veure persones que moren estimant. La foto del màrtir cristià és també l’amor intens, l’amor màxim. El màrtir cristià és, doncs, ni més ni menys que una participació i reflex meravellós de l’amor preciós de Crist.

El Concili Vaticà II (LG 42) ens ho diu: “Donat que Jesús, el Fill de Déu, va manifestar el seu amor donant la seva vida per nosaltres, ningú no té més gran amor que el que dóna la seva vida per Ell i pels seus germans (...). Doncs bé, alguns cristians (...), van ésser cridats (...) a donar aquest suprem testimoni d’amor (...). Per tant, el martiri, en què el deixeble s’assembla al Mestre, (...) és estimat per l’Església com (...) la suprema prova d’amor”.

3) Martiri i unió social

Sempre en la història humana hi ha llums i ombres. A més, sabem que hi ha ferides que no es curen per si soles ni sense humanitat. Per exemple, si un nen petit es fa mal i queda sol, plora desconsoladament, però si hi ha allí la seva mare, li cura a petons les ferides i queda solucionat el seu problema.

Ja que en la societat sempre poden brollar ombres, una gran concòrdia no és fàcil. Per a aconseguir-la no n’hi ha prou amb paraules, fan falta també testimonis. Crist i els màrtirs cristians es troben en aquesta línia: medicina per a curar les ferides socials.

Crist va patir maltractaments i un dolor molt gran. Però la seva llum i el seu amor han estat més forts que la nit fosca del mal. La seva resposta a l’odi no ha estat la del lleó sinó la de l’heroic anyell que amb amor uneix i venç el mal amb el bé.

Així, doncs, l’exemple de Crist, màrtir, crea ponts d’unió i de concòrdia social. Per la mateixa raó, els màrtirs cristians, imitadors de Crist, representen una medicina per a superar les ombres, força d’unió i de reconciliació social. En conseqüencia, per a la bona convivència social necessitem recordar a homes heroics com aquests.

4) Martiri i testimoni

Ja la paraula grega màrtir vol dir ‘testimoni’. No hi ha assassinat que sigui màrtir cristià si no hi ha testimoniatge cristià. També els confessors de la fe han patit molt per testimoniar la fe, però no han donat la vida, no són màrtirs.

El màrtir és aquell testimoni que per raó del seu testimoniatge cristià dóna la vida. Per a ser proclamat màrtir cristià és necessari haver estat assassinat sense resistència i, al mateix temps, que la donació de la pròpia vida hagi estat en testimoni de la fe cristiana.

El màrtir, doncs, és una carta escrita amb la pròpia sang i alhora una torxa de llum que testimonia la veritat de la fe.

Aquell cristià que posat davant l’alternativa de renegar la fe o morir prefereix la mort i és, doncs, assassinat, ha donat la seva vida per Crist, ha mort com Crist, és realment un màrtir. Qui dóna la vida per no blasfemar o per defensar la seva castedat o per no ser idòlatra o per no negar la seva fe en la divinitat de Crist... és màrtir.

El màrtir cristià ha preferit l’amor a Crist a tot el que té, tot ho ha donat per Crist. El màrtir cristià és una gran llum d’amor que ha preferit morir abans que negar a Jesucrist.

5) Gran beatificació

Quasi mil màrtirs d’Espanya del segle XX estan ja beatificats: ja n’hi havia 468 de beatificats i 11 de canonitzats: el dia 28-10-2007 en van beatificar 498 més –28 d’aquests relacionats amb la nostra diòcesi-. I) 2 naturals de la diòcesi: Josep Cesari i Mercadal, FMS, i Josep Tristany i Pujol, OCD. II) 14 martiritzats en la diòcesi: a) 12 carmelites (O. Carm.) agafats a Tàrrega i martiritzats al Clot dels Aubins de Cervera: Ángel M. Prat i Hostench; Eliseu M. Maneus i Besalduch; Gabriel Escoto i Ruiz; Ginés Garre i Egea; Josep Solé i Rovira; Joan M. Puigmitjá i Rubió; Joan Prat i Colldecarrera; Lluís Fontdecava i Quiroga; Manel Serrano i Buj; Miquel M. Soler i Sala; Pere Dorca i Coromina i Pere Ferrer i Marín i b) 2 germans de les Escoles Cristianes de La Salle FSC: Antoni Tost i Llavería i Narcís Serra i Rovira. III) Altres 12 que han cursat estudis o exercitat el ministeri en la diòcesi: a) 9 FSC: Josep M. Aragonés; Josep Lluís Carrera Comas; Fèlix España i Ortiz; Josep Figueras i Rey; Ruperto García i Arce; Antoni Jaume i Secases; Jaume Mases i Boncompte; Antoni Serra i Hortal; Josep Trilla i Lastra; b) 1 de O. Carm.: Àngel Presta i Batlle; y c) 2 Carmelites Missioneres: Francesca Pons i Sardà i Teresa Subirà i Sanjaume. Els 28 nous beats màrtirs estàn relacionats amb Balsareny, Berga, Cervera, Mollerussa, Puig-Reig i Tàrrega.

A) CERVERA-TÀRREGA: 12 MARTIRIS

Sumari: 0) Tàrrega-Cervera: Martiri de 12 carmelites; 1) Beat P. Ángel M. Prat; 2) Beat P. Eliseu M. Maneus; 3) Beat P. Anastasi M. Dorca ; 4) Beat P. Eduard M. Serrano; 5) Beat fra Pere M. Ferrer; 6) Beat fra Andreu M. Solé; 7) Beat fra Miquel M. Soler; 8) Beat fra Joan M. Puigmitjà; 9) Beat fra Pere-Tomàs M. Prat; 10) Beat fra Eliseu M. Fontdecava; 11) Beat fra Josep M. Escoto; 12) Beat fra Elies M. Garre.

0) Tàrrega-Cervera: Martiri de 12 carmelites

A Tàrrega hi havia un convent de carmelites que era alhora noviciat i centre d’estudis religiosos. Aquests carmelites ja van sofrir algunes accions anticlericals abans de la guerra, però amb l’arribada d’aquesta van haver d’abandonar el seu convent per anar a refugiar-se en cases amigues de la localitat. Eren el P. Dorca, de la comunitat d’Olot, i els 12 carmelites de la comunitat targuerina –4 sacerdots, 5 clergues amb professió simple, més 1 profés no sacerdot i 2 novicis-. Encara que la situació era preocupant, tenien promesa de les autoritats de què no els passaria res. Però, com que els dies 26 i 27 de juliol van ser incendiats altars i imatges sagrades de la ciutat, els carmelites aconseguiren salconduits per a tots ells menys per al P. Joaquim M. Codinachs, pare carmelita vell i malalt.

Els carmelitas, amb els salconduits, es dirigiren cap a l’estació de tren de Tàrrega. A mesura que anaven arribant eren detinguts ja que sembla ser que els salconduits estaven marcats. Així, van aconseguir detenir-ne a 11 d’ells. D’allí els van portar al Comitè local. Faltava el P. Serrano, però van aconseguir detenir-lo a la casa on es trobava. Aleshores pensaren que ja els tenien tots, ja que la comunitat era de 12. Carregaren els 12 carmelites en un camió i anaren cap a Cervera, lliurant-los al Comitè d’aquesta ciutat. Després els portaren al Clot dels Aubins (Cervera), on lligats de 2 en 2 els assassinaren a tots 12. Van ser llançats a un femer, ruixats amb gasolina i totalment cremats. Després, al cafè, els que els assassinaren, explicaren els fets. Digueren que els religiosos es resistiren a què els hi prenguessin el santcrist que portaven i que en donar-los la mort algunes de les víctimes cridaren: “Visca Crist Rei!”. També digueren que els carmelites els van dir que els perdonaven. Molta gent va veure en aquells dies com cremaven els 12 carmelites de Tàrrega. Les restes dels màrtirs es troben en l’Església del Carme de Tàrrega. Tots 12 herois de la fe han estat beatificats a Roma el dia 28-10-2007.

1) Beat P. Àngel Maria Prat i Hostench (n. Banyoles (Pla de l’Estany), 1898; m. Clot dels Aubins (Cervera), 29-07-1936)

Després d’estudiar a Banyoles, va rebre la seva formació carmelitana a Olot (1908), Onda y Caudete. Professió religiosa simple (1912) i solemne (1916), ordenació sacerdotal (Girona, 1918). Destins: Seminari Menor carmelità d’Olot, d’on fou rector de 1923 a 1926, prior d’Olot (1926 i 1932), prior de Tàrrega (1929; 1933-1936) i director del Centre de Propaganda de l’Orde a Catalunya (1935-1936).

Bon religiós, observant i obedient. D’acord amb el seu carisma era predicador molt devot de la Mare de Déu. Era home de fe, piadós i apostòlic. Fou estimat de tots pel seu tarannà paternal, caritatiu, bondadós, acollidor, abnegat i alegre.

Detingut amb d’altres religiosos i conscient que els portaven cap a la mort, va dir: “Doneu-me a mi totes les morts que vulgueu, però deixeu aquests pobres joves”. Una vegada ja al lloc del martiri, Clot dels Aubins de Cervera, va encoratjar els seus companys a ser màrtirs, fidels a Crist fins al mateix martiri. Ell fou l’últim màrtir en el martiri col•lectiu dels carmelites a Cervera. (Cf. Tàrrega-Cervera: Martiri de 12 carmelites). Va morir màrtir al crit de “¡Viva Crist Rei!”. Tenia 38 anys d’edat i 24 de vida religiosa. Beatificació: Roma, 28-10-2007.

2) Beat P. Eliseu Maria Maneus i Besalduch (n. Sant Mateu (Castelló), 1896; m. Clot dels Aubins (Cervera), 29-07-1936)

Formació religiosa carmelitana: Olot (1910), Onda i Caudete. Professió religiosa simple (1915) i solemne (1919), ordenació sacerdotal (Orihuela, 1921). Destins: Onda, Brasil (1921), Barcelona i com a mestre de novicis a Tàrrega (1934-36).
Era un sant religiós, molt obedient i observant, gran devot de la Verge Santíssima. Era molt piadós i de fe viva. Vivia un amor apassionat a Déu i al proïsme. El seu desig era “Reunir un bon grup de persones dedicades a l’Amor assedegat de cors”. Molt devot de l’Eucaristia, el 06-10-1934 es va jugar la vida per salvar la Sagrada Eucaristia de les possibles profanacions d’uns incendiaris. Pregava llargues estones junt a Jesús sagramentat. Les seves devocions preferides eren la de la presència real del Santíssim Sagrament de l’Altar i la de Jesús crucificat. Bondadós, pacífic, humil, molt senzill, jovial, laboriós i molt servicial, és feia estimar.

El seu ideal, des de molt jove, era ser màrtir. Quan el van detenir va animar als seus companys a sofrir-ho tot per Crist. Va patir el martiri col•lectiu dels carmelites a Cervera (Cf. Tàrrega-Cervera: Martiri de 12 carmelites). Va morir al crit de “¡Viva Crist Rei!”. Tenia 40 anys i 24 de vida religiosa. Beatificació: Roma, 28-10-2007.

3) Beat Dr. P. Anastasi Maria Dorca i Coromina (n. Sta. Margarida de Rianya (La Garrotxa), 1907; m. Clot dels Aubins (Cervera), 29-07-1936)

Estudis religiosos carmelitans: Olot (1922), Onda, Caudete, Ntra. Sra. de l’Henar (Segòvia) i Roma. Professió religiosa simple (1925) i solemne (1928), ordenació sacerdotal (Roma, 1931). A Roma es doctorà en Teologia. Destins: Cracòvia (Polònia) i com a professor de teologia i prefecte d’estudiants a Olot.

Bon religiós carmelita, observant, obedient, piadós i devot de l’Escapulari del Carme. Destacava pel seu amor a l’estudi i a les ànimes. Aquest religiós - escriptor, amable i humil, era alhora valent en la defensa de la fe que salva: “Hem de tenir fortalesa per defensar privadament i públicament la nostra fe”. En particular, amb una sana sociologia i defensant la doctrina social de l’Església, seguint la doctrina pontifícia, procurava el bé d’obrers i pobres.

L’any 1936 va predicar les Festes del Carme a Tàrrega. Allí va ser detingut. Va morir confessant la seva fe. Fou màrtir en el martiri col·lectiu dels carmelites a Cervera. (Cf. Tàrrega-Cervera: Martiri de 12 carmelites). Va morir màrtir al crit de “¡Viva Crist Rei!”. Tenia 29 anys i 11 de vida religiosa. Beatificació: Roma, 28-10-2007.

4) Beat P. Eduardo Maria Serrano i Buj (n. Villarluengo (Terol), 1912; m. Clot dels Aubins (Cervera), 29-07-1936)

Estudis carmelitans: Olot (1923), Onda, Caudete, Roma. Professió religiosa simple (1928) i solemne (1935), ordenació sacerdotal (1935). Destins: Olot, professor de teologia a Tàrrega (1935-1936).

Personalitat molt humana, senzilla, tranquil·la, alegre, melòmana i comunicativa. Bon religiós carmelita, de molta vida interior, home d’estudi i d’oració. Molt eucarístic i molt marià. Tenia bondat i voluntat ferma. Era servicial, abnegat i apostòlic.

Tenia l’ideal de ser màrtir. Així, per exemple, l’any 1932 demanava la “ciència perquè coneixent més la veritat sapiguem defensar-la, si cal amb la sang”. Quant el van detenir a la casa on estava amagat, no va oposar resistència. Fou màrtir en el martiri col·lectiu dels carmelites a Cervera. (Cf. Tàrrega-Cervera: Martiri de 12 carmelites). Va morir màrtir al crit de “¡Viva Crist Rei!”. Tenia 24 anys i 8 de vida religiosa. Beatificació: Roma, 28-10-07.

5) Beat fra Pere Maria Ferrer i Marín (n. Mataró (Maresme), 1909; m. Clot dels Aubins (Cervera), 29-07-1936)

Després d’una formació inicial i d’activitats caritatives, va realitzar els seus estudis carmelitans a Olot (1932) i a Tàrrega (1934-1936). Religiós profés l’any 1935.

Bon religiós carmelita, obedient, observant, auster. Bondadós i amb domini de sí mateix, humil, amb gran fe i caritat. Persona de molta oració –Jesús era el seu Estimat-, penitent i apostòlica. Tenia especial devoció a la Sagrada Eucaristia i a la Mare de Déu del Carme. Exigent amb sí mateix, era condescendent i servicial amb els altres. Molt caritatiu, s’interessava pel bé integral de les persones, tant material com espiritual.

El P. Xiberta els va recordar a ell i els seus companys a l’exhortació prèvia a la professió religiosa, que “en aquelles circumstàncies demanar la professió equivalia a demanar la corona del martiri”. Però, fra Pere estava disposat a morir per al seu Estimat i moltes vegades havia dit: “Si Déu em demana la vida de bon grat la hi donaré. No hi ha glòria més gran que donar la vida per Ell”. Fou màrtir en el martiri col•lectiu dels carmelites a Cervera. (Cf. Tàrrega-Cervera: Martiri de 12 carmelites). Va morir màrtir al crit de “¡Viva Crist Rei!”. Tenia 27 anys i un any de vida religiosa. Beatificació: Roma, 28-10-2007.

6) Beat fra Andreu Maria Solé i Rovira (n. Vendrell (Baix Penedès), 1918; m. Clot dels Aubins (Cervera), 29-07-1936)

Formació religiosa carmelitana: Olot (1928), Vila-real (Castelló) i, finalment, a Tàrrega, fent l’any 1935 la seva professió religiosa.

Bon religiós carmelita. Encara que jove, era ja una persona molt madura i molt virtuosa. Persona bondadosa, piadosa i mortificada. Mentre que al treball era de posat recollit, als esbarjos demostrava posseir bon humor. En l’àmbit acadèmic era el més destacat dels novicis. “Cap dia no es presentava a classe sense saber la lliçó i sense els temes preparats”. Sobre l’aprenentatge de la doctrina cristiana en deia el següent: “Recorda que el llibre principal sense el qual no pots saber ni complir el fi pel qual hem estat creats és el catecisme”.

Fra Andreu va dir que si fos necessari donaria la seva vida per Crist, i que mai apostataria de la seva fe i de la seva condició religiosa. Aquells 12 carmelites de la comunitat de Tàrrega estaven tant ben disposats al martiri que fins i tot portaven la tonsura clerical recent. Fou màrtir en el martiri col•lectiu dels carmelites a Cervera. (Cf. Tàrrega-Cervera: Martiri de 12 carmelites). Morí màrtir al crit de “¡Viva Crist Rei!”. Tenia 18 anys i un any de vida religiosa. Beatificació: Roma, 28-10-2007.

7) Beat fra Miquel Maria Soler i Sala (n. Olot (Girona), 1919; m. Clot dels Aubins (Cervera), 29-07-1936)

Formació religiosa carmelitana: Vila-real (1929), Olot, i finalment a Tàrrega, on l’any 1935 va fer la professió religiosa simple.

Carmelita exemplar, molt marià i de vocació provada. Bondadós, de caràcter ferm, constant, alegre, d’excel·lents dots musicals, comunicatiu i jovial. Estudiant piadós i aplicat.

Dispersada la comunitat, ell i fra Pere Maria Ferrer demanaren permís per marxar a peu, camp a través, i incorporar-se a les seves famílies. Van acceptar dòcilment la denegació d’aquest permís, quedant-se al domicili on estaven acollits. Renunciaren doncs per obediència al que pensaven que podria ser la seva salvació. Fou màrtir en el martiri col·lectiu dels carmelites a Cervera. (Cf. Tàrrega-Cervera: Martiri de 12 carmelites). Morí màrtir al crit de “¡Viva Crist Rei!. Tenia 17 anys i un any de vida religiosa. Beatificació: Roma, 28-10-2007.

8) Beat fra Joan Maria Puigmitjà i Rubió (n. Olot, 1919; m. Clot dels Aubins (Cervera), 29-07-1936)

Formació religiosa carmelitana: Vila-real (1929), Olot i finalment a Tàrrega, on l’any 1935 va tenir lloc la seva professió religiosa simple.

Estava feliç de ser religiós: “sóc feliç i estic molt content!”. Religiós carmelita molt fidel, de consciència recta i bon cor, de geni fort i alhora candorós i senzill. Estudiant piadós, aplicat i diligent.

Estava disposat a ser màrtir. El 14 de juliol de 1936 va escriure: Si és necessari vessar la sang, ho faré. Fou màrtir en el martiri col·lectiu dels carmelites a Cervera. (Cf. Tàrrega-Cervera: Martiri de 12 carmelites). Morí màrtir al crit de ¡Viva Crist Rei!. Tenia 17 anys i un any de vida religiosa. Beatificació: Roma, 28-10-2007.

9) Beat fra Pere-Tomàs Maria Prat i Colldecarrera (n. Vall de Vianya (La Garrotxa), 1919; m. Clot dels Aubins (Cervera), 29-07-36)

Formació religiosa: Vila-real (1931), Olot, Tàrrega (1934-1936). A Tàrrega va estudiar el primer any de filosofia (1935-1936) i va fer la seva professió religiosa (1935).

Bon religiós carmelita. Era bondadós. Persona piadosa i molt devota del Santíssim Sagrament de l’Altar. Sempre content i alegre, expansiu. Era un estudiant aplicat i a més a més traçut per als treballs manuals.

Fou màrtir en el martiri col·lectiu dels carmelites a Cervera. (Cf. Tàrrega-Cervera: Martiri de 12 carmelites). Morí al crit de ¡Viva Crist Rei!. Tenia 16 anys i un any de vida religiosa. Beatificació: Roma, 28-10-2007.

10) Beat fra Eliseu Maria Fontdecava i Quiroga (n. Portbou (Alt Empordà), 1881; m. Clot dels Aubins (Cervera), 29-07-1936)

L’any 1934 va ingressar a l’Orde del Carme. Rebé la seva formació religiosa carmelitana a Tàrrega, on professà l’any 1935. Fou el cuiner i l’almoiner de la comunitat.

Era parent de Fernando Casares Quiroga, que va ser president del Consell de Ministres, i també del cardenal Quiroga Palacios. Bon religiós i molt devot de la Verge Santíssima. Un home franc i de bon tracte, afable i simpàtic. La seva innata humilitat l’inclinava a les feines més humils. Laboriós, abnegat i servicial.

Fou màrtir en el martiri col·lectiu dels carmelites a Cervera. (Cf. Tàrrega-Cervera: Martiri de 12 carmelites). Morí al crit de ¡Viva Crist Rei!. Tenia 45 anys i un any de religiós profés. Beatificació: Roma, 28-10-2007.

11) Beat fra Josep Maria Escoto i Ruiz (n. Aguacaliente (Mèxic), 1878; m. Clot dels Aubins (Cervera), 29-07-1936)

El seu nom de pila era Gabriel. L’any 1926, a l’edat de 48 anys es va casar amb Rosa Orozco Morales. Després, els dos cònjuges, de comú acord, decidiren abraçar la vida religiosa. L’any 1935, obtingueren l’indult apostòlic per a poder acomplir el seu propòsit. Ella va fer-se religiosa i ell va ingressar com a religiós carmelita.

Formació religiosa carmelitana: Postulant a Tàrrega (1935) i Olot (1935), novici a Tàrrega (1935-36). El seu ideal era arribar a la professió religiosa i consagrar-se a Déu, però va morir dos mesos abans de poder fer la seva professió.

Era una persona d’ànima madura. Bon religiós. Es dedicava a les feines més humils com escombrar, rentar plats,... Humil i senzill. Vivia molt content de ser religiós carmelita. El seu tarannà era dolç, somrient i amable. Piadós, fervorós i recollit. Va sol·licitar tenir diàriament una hora extraordinària d’adoració davant del Sagrari.

En el moment del martiri encoratjava els seus companys a ser màrtirs. Fou màrtir en el martiri col•lectiu dels carmelites a Cervera. (Cf. Tàrrega-Cervera: Martiri de 12 carmelites). Morí al crit de ¡Viva Crist Rei!. Màrtir a l’edat de 58 anys i deu mesos de noviciat. Beatificació: Roma, 28-10-2007.

12) Beat fra Elies Maria Garre i Egea
(n. Lorca (Múrcia), 1909; m. Clot dels Aubins (Cervera), 29-07-1936)

La seva vocació religiosa va ser una vocació provada perquè va tenir l’oposició de la seva família que temia la inseguretat que hi havia per als religiosos en aquells temps. Però ell va sortí d’amagat de casa seva i va ingressar a l’Orde Carmelita. Tenia aleshores 25 anys d’edat. Va rebre la seva formació religiosa carmelitana a Barcelona, Olot i també a Tàrrega, on va arribar-hi el dia 27-04-1936 per començar el seu noviciat.

De figura física agradable, era també polit i elegant, de bones maneres i exquisida sensibilitat. Aquest bon religiós era piadós i amic de la solitud.

Dispersada la comunitat carmelitana de Tàrrega, fra Elies Maria va demanar permís per anar a casa seva. Va acceptar dòcilment la denegació d’aquest permís, quedant-se al domicili on estava acollit. Va renunciar doncs per obediència a allò que pensava que podia ser la seva salvació. Fra Elies Maria va ser màrtir en el martiri col•lectiu dels carmelites a Cervera. (Cf. Tàrrega-Cervera: Martiri de 12 carmelites). Morí al crit de ¡Viva Crist Rei!. Màrtir a l’edat de 27 anys i dos mesos i mig de noviciat. Beatificació: Roma, 28-10-2007.

B) BALSARENY: BEATS RAIMUNDO I FRANCESC MAGÍ

Sumari: 1) Beat Raimundo Serra; 2) Beat Francesc Magí Tost.

L’any 1936, Balsareny era de la diòcesi de Vic, però actualment és de l’arxiprestat de Navàs de la diòcesi de Solsona. El cementiri de Balsareny ha esdevingut un lloc martirial i de pelegrinatge, ja que allí foren martiritzats dos germans de la Salle, congregació religiosa a la que tant de bé se li deu a l’escola cristiana. Recordem-los:

1) Beat Raimundo, màrtir a Balsareny

Narcís Serra Rovira (n. Quart (Girona)-1876; m. Balsareny, 27-7-1936), beatificat a Roma el 28-10-2007. Quan tenia 16 anys va començar a preparar-se per ser germà de La Salle. Es preparà a Béziers (França) i a Bujedo. Va rebre el nom religiós de germà Raimundo Eloy. Com a religiós va ser destinat a Barcelona, Sant Feliu de Guíxols, novament a Barcelona, St. Hipòlit, Teruel, Tortosa, Sta. Coloma de Farners, Alcora i a Santpedor des de el 03-09-1935. Va ser professor i també moltes vegades director.

La seva fisonomia espiritual ve marcada per les dades anteriors, podent-se assenyalar d’ell el següent: Fou un autèntic religiós, una persona amb competència professional com a professor, que a més aconseguia dels alumnes que avancessin en els estudis alhora que els invitava a la pietat i a la freqüència de sagraments. Ell, humil i abnegat, anava davant amb la seva profunda vida de fe i d’oració, així com amb la seva responsabilitat professional.

Durant la guerra, trobant-se a Santpedor, va ser detingut i portat a martiritzar a Balsareny. Allí va testimoniar la seva fe i va morir junt amb el també germà màrtir Francesc Magí. Ambdós estan enterrats a la cripta de Sant Martí de Sesgueioles.

2) Beat Antoni, màrtir a Balsareny

Antoni Tost Llaberia (n. Montroig-1915; m. Balsareny, 27-7-1936), beatificat a Roma el 28-10-2007. Ja quan tenia 13 anys era aspirant dels germans de la Salle a Cambrils. Va rebre el nom religiós de germà Francesc Magí. Fou destinat com a professor a Barcelona i des de 1935 a Santpedor. Ja el 1935 va manifestar que era feliç d’ésser religiós i que només li faltava per a ésser més feliç poder arribar a donar la seva sang per Crist.

Durant la guerra, a Santpedor, foren detinguts successivament ell i el germà Raimundo Eloy i ambdós obligats per la força de les armes a anar cap a Balsareny, cap on van anar-hi mansament. En el cementiri de Balsareny, poc abans que els hi donessin la mort, el germà Francesc Magí va demanar que els deixessin posar-se de genolls. Aleshores, van treure el rosari i es van posar a resar de genolls. Després, s’abraçaren. El germà Francesc Magí va animar a l’altre germà dient-li que ven aviat el martiri els portaria cap al cel. També digué que els perdonava a tots. Mataren primer el germà Raimundo Eloy. Una jove va proposar al germà Francesc Magí que es casés amb ella i que li perdonarien la vida. Però, el consagrat no va acceptar. Dispararen sobre el pietós germà, de 21 anys, mentre aquest, sense parar, cridava “Viva Crist Rei”. Un dels assassins va dir després que els van matar perquè eren religiosos.

CAPÍTOL II: FILLS DE LA DIÒCESI MARTIRITZATS

Sumari: 1) Beat Josep Cesari; 2) Beat Josep Tristany

1) Beat Josep Cesari Mercadal, fill de Puig-reig

Josep, nat a Puig-reig (1903) i mort a l’edat de 33 anys, ha estat beatificat a Roma el 28-10-2007. Ja de molt jove va ingressar a la congregació dels germans maristes de l’ensenyança, rebent el nom religiós de germà Dionisio Martín. Va rebre la seva formació religiosa a Catalunya, i va ésser destinat com a professor a Lleida, Vic,... Com a professional de l’ensenyament va ser excel·lent. Finalment, va ser professor – forjador en el Noviciat de les Avellanes (Balaguer), on va ésser per a tots exemple de pietat, laboriositat i alegria.

Durant la guerra, els maristes van rebre l’oferta de salvar la vida a canvi de diners i d’anar al vaixell “Cabo San Agustín”, ancorat a la Barceloneta. 107 maristes –el Josep entre ells- van caure a la trampa. Del vaixell els portaren a tots a la txeca de Sant Elies de Barcelona. El 8-10-1936 a Montcada (Barcelona), sense judici previ i només per ser religiosos, en sacrificaren 46 d’ells. En Josep es troba dins del grup dels 44 maristes sacrificats alhora. Tots 46 herois han estat beatificats el mateix dia. Al santuari de les Avellanes es poden venerar les restes.

2) Beat Josep Tristany Pujol, fill de Su

Josep va néixer el 14.XII.1872 a la nostra diòcesis, a la localitat de Su (Lleida),de l’arxiprestat del Cardener. A l’edat de 15 anys va ingressar en un seminari diocesà, però poc després va començar la seva formació com a carmelita descalç. Dins del Carmel va rebre el nom religiós de Lluc de Sant Josep i l’any 1899 va ésser ordenat sacerdot.

Fou un sacerdot carmelita amb prestigi, una persona il·lustre: 1) Va ser un gran predicador; 2) Va ser important com a escriptor, especialment per dues obres: “Mis consolaciones” i “La santidad en el claustro”. En aquestes obres comenta respectivament els dos místics més importants, els Doctors de l’Església Sta. Teresa de Jesús i St. Joan de la Creu; 3) També se li van confiar importants càrrecs dins del govern carmelità, entre ells el de pro-vicari provincial a Amèrica, provincial a Catalunya i Definidor General; 4) Va ésser gloriós perquè va estimar tant a Jesús que va donar la seva vida per Ell: El 20.VII.1936, a Barcelona ciutat, per raó que el van reconèixer com a religiós, el van fer patir i el van fer màrtir. El 28.X.2007, el carmelita Josep Tristany de Su i el marista Josep Cesari de Puig-reig, han estat proclamats beats a Roma. Gran honor per a la diòcesis!