MISSATGE AMB MOTIU DE LA BEATIFICACIÓ DE 498 MÀRTIRS DEL SEGLE XX A ESPANYA (ROMA, 28 D’OCTUBRE DE 2007)
LXXXIX ASSEMBLEA PLENÀRIA DE LA CONFERÈNCIA EPISCOPAL ESPANYOLA
Madrid, 26 d’abril de 2007, festa de Sant Isidor de Sevilla
“Captivats per l’exemple de Jesús i mantinguts pel seu amor, des de l’origen de l’Església molts cristians donaren testimoni de la seva fe fins a vessar la sang. En el decurs dels segles, després dels primers màrtirs n’hi ha hagut molts d’altres.” (Benet XVI).
Estimats germans:
Ens gloriem d’annunciar-vos que a la propera tardor, si a Déu plau, seran beatificats a Roma 498 germans nostres en la fe, d’entre els milers que donaren la vida per amor a Jesucrist a Espanya durant la persecució religiosa dels anys trenta del segle XX. Ara l’Església reconeix solemnement que moriren com a màrtirs, testimonis heroics de l’Evangeli.
1. Els màrtirs, signes d’esperança
L’any 1999, aquesta Assemblea Plenària dels bisbes donava gràcies a Déu pels assoliments del segle XX i demanava perdó pels pecats d’aquella centúria, que arribava a la seva fi. D’entre els pecats, recordàvem les “violències inaudites” a les quals el món –i en especial Europa i Espanya- es veieren arrosegats per “ideologies totalitàries, que pretenien imposar per la força utopies terrenes”. I també donàvem gràcies a Déu tot recordant paraules de Joan Pau II que deien que “a l’acabament del segon mil·leni l’Església ha tornat a ser Església de màrtirs”, i que “el testimoni de milers de màrtirs i de sants ha estat més fort que les insídies de la irreligiositat i de l’ateisme”.
Els màrtirs estan per damunt de les circumstàncies tràgiques que els conduïren a la mort. Amb la seva beatificació glorifiquem Déu per la fe que venç el món (cf. I de Joan, 5. 4) i que supera les foscors de la història i les culpes dels homes. Els màrtirs “han vençut per la sang de l’Anyell i pel testimoniatge del seu martiri, ja que no van estimar tant la vida que els fes por la mort” (Ap. 12, 11). Han donat glòria a Déu amb la seva vida i amb la seva mort, i s’han convertit en signes d’amor, de perdó i de pau. Els màrtirs, tot unint llur sang a la de Crist, són profecia de redempció i d’un futur diví, veritablement millor, per a cada persona i per a tota la Humanitat.
Joan Pau II escrivia: “vull novament proposar a tothom, per tal que mai no s’oblidi, el gran signe d’esperança constituït per tants testimonis de la fe cristiana que hi ha hagut en el darrer segle, tant a l’Est com a l’Oest. Ells s’han fet seu l’Evangeli en situacions d’hostilitat i de persecució, sovint fins a la prova suprema de la sang. Aquests testimonis, especialment els que han afrontat la prova del martiri, són un signe eloqüent i grandiós que se’ns demana de contemplar i imitar, ja que mostren la vitalitat de l’Església de la qual, juntament amb tota la humanitat, són la llum pel fet que, en les tenebres, hi han fet resplendir la llum de Crist (...) Més radicalment encara, demostren que el martiri és l’encarnació suprema de l’Evangeli i de l’esperança”.
2. Els nous màrtirs d’Espanya
La beatificació que anem a celebrar serà motiu per a no oblidar el “gran signe d’esperança” que es desprèn del testimoni dels màrtirs. Del ja esmentat segle XX a Espanya, n’han estat beatificades 479 persones en onze cerimònies des de 1987, màrtirs entre els quals hi ha onze beats que actualment ja han estat canonitzats.
En la propera beatificació hi figuraran gairebé cinc-cents màrtirs, cada cas dels quals ha estat estudiat individualment i amb tota cura durant anys. Aquestes persones van patir mort violenta en molts llocs d’Espanya durant els anys 1934, 1936 i 1937. Integren aquest grup els bisbes de Cuenca i de Ciudad Real, a més de molts sacerdots seculars, religiosos agustins, dominics i dominiques, salesians, germans de les escoles cristianes, maristes, diversos grups de carmelites, franciscans i franciscanes, adoratrius, trinitaris i trinitàries, marianistes, missioners dels Sagrats Cors, missioneres del Cor de Maria, seminaristes i laics, joves, casats, homes i dones. Les biografies i fotografíes de totes aquestes persones, així com la consegüent relació que hi ha a les diócesis actuals, són recollides al llibre Quiénes son y de dónde vienen. 498 mártires del siglo XX en España.
Els trets comuns d’aquests homes i dones màrtirs van ser la fe i la pregària, i van estar centrats en l’Eucaristia i en la devoció a Maria; mentre els fou possible i ja en captiveri, participaren de l’Eucaristia i invocaren a Maria amb el rés del sant rosari. Eren apòstols que confessaren amb coratge la seva condició de creients; amatents a reconfortar i mantenir serens els seus companys de presó; refusaren qualsevol proposta que representés rebaixa al captiveri en detriment de la seva identitat cristiana; demostraren fortaleza en ser maltractats i torturats; perdonaren i pregaren pels botxins; en l’últim moment del sacrifici no perderen la pau ni la serenitat i lloaren Déu i proclamaren Crist com a únic Senyor.
3. Testimonis de Déu i de la nova humanitat
Els martiri és el signe més autèntic de l’Església de Jesucrist: una Església formada per homes, febles i pecadors, però que saben donar testimoni d’una fe vigorosa i d’un amor incondicional a Jesucrist, per damunt de la pròpia vida. Els màrtirs són persones de tots els àmbits socials, que han viscut fent el bé i que han patit i han mort renunciant a llur vida i perdonant aquells que els maltractaven, i ens situen davant d’una realitat que supera tota condició humana i ens mou a reconèixer la força i la gràcia de Déu present en la feblesa de la història de la humanitat.
El misteri del martiri no es pot deslligar de la missió de Déu a cada persona. En aquest misteri es realitza el designi de la Providència (cf. Is. 53, 10).
En Jesús arriba al seu terme tot un seguit de perseguits pels mateixos als quals han estat enviats (cf. Mt. 23, 31 ss), i en Jesús s’inicia un nombre creixent de deixebles que no tindran una sort diferent a la del Mestre (cf. Jn, 15, 20; 16, 1 ss).
Jesús reviu en els deixebles el seu mateix martiri (cf. Ac. 9, 4 ss; Col. 1, 24) i per ells la mort és un guany (cf. Fl. 1, 29). A l’Església, les persecucions són signe i condició de la victòria definitiva de Crist i dels seus; tenen un sentit final i d’obertura cap al Regne; manifesten un avançament del judici i de la instauració completa del Regne de Déu (cf. I Pe 4, 17-19), l’avançament del triomf de la vida sobre la mort i el naixement d’un cel nou i una terra nova (cf. Ap. 6, 9 ss; 7, 13-17; 11, 11 s; 20, 4 ss).
4. Una hora de gràcia
La beatificació que anem a celebrar serà una hora de gràcia per a l’Església que peregrina a Espanya i per a tota la societat. Us convidem a preparar-vos com cal per aquesta festa i a participar-hi per tal que es converteixi per a tots en un estímul per la nostra vida cristiana. Ho necessitem molt especialment en aquests moments en els quals la difusió d’una mentalitat laïcista posa en perill la reconciliació en la nostra societat. Els màrtirs, que moriren perdonant, són un estímul per tal que tots fomentem l’esperit de reconciliació.
Que el testimoni i la intercessió dels màrtirs esperoni i enforteixi la nostra condició de creients, de deixebles i amics del Senyor, que vingué al món per donar testimoni de la veritat (cf. Jn. 18, 37; cf. Ap. 1, 5; 3, 14); que perdonà els seus perseguidors (cf. Lc. 22, 51; 23, 34); que oferí la seva sang com a preu de la redempció salvífica (He. 9, 22) i que, enlairat a la creu, atrau tothom cap a Ell (Jn. 12, 32).
Que el testimoni i la intercessió dels màrtirs enforteixi la nostra esperança i encengui la nostra caritat. Ells, moguts per l’esperança de la Vida eterna, saberen anteposar a la pròpia vida l’amor i l’obediència a la llei evangèlica, la nova llei d’un amor tan gran que promou la dignitat i la llibertat de cada persona. Els màrtirs són testimonis excel·lents de la Veritat que ens fa lliures.
5. Pelegrinatge a Roma i preparació
Convidem i animen tots aquells que puguin anar a Roma per la festa de la beatificació. Allí, arran dels sepulcres dels màrtirs Pere i Pau, juntament amb tants d’altres dels primers temps del cristianisme, lloarem Déu pels nostres màrtirs d’Espanya.
Demaneu informació a les vostres parròquies, centres religiosos i diòcesis per tal de saber la manera d’incorporar-vos a l’esmentat pelegrinatge a Roma. Participeu a les activitats que s’organitzin a fi de preparar-nos tots plegats espiritualment de cara a la beatificació i als actes d’acció de gràcies que s’organitzin, tant si aneu a Roma com si no hi podeu anar.
Preguem ja des d’ara pels fruits d’aquesta beatificació que, amb l’ajut de la gràcia de Déu i la intercessió de Maria, augurem abundants per a tothom.
Oh Déu, que heu enviat el vostre Fill
perquè morint i ressuscitant
ens donés el seu Esperit d’amor.
Els nostres germans,
màrtirs del segle XX a Espanya,
es mantingueren units a Jesucrist
tan radicalment i plena
fins a vessar la seva sang per Ell.
Concediu-nos la gràcia i la joia de la conversió
per tal d’assumir les exigències de la fe;
ajudeu-nos, per la seva intercessió,
i per la de Maria, Reina dels màrtirs,
a ser creadors de reconciliació en la societat
i a promoure una viva comunió
entre els membres de la vostra Església a Espanya;
ensenyeu-nos a comprometre’ns
amb els nostres pastors, a la nova evangelització
tot fent de les nostres vides
un testimoni eficaç d’amor a Vós i als germans.
Us ho demanem per Jesucrist,
el Testimoni fidel i veraç
que viu i regna pels segles dels segles. Amén.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada